Conservació i Restauració
La nostra manera d’entendre la conservació s’adhereix a la ratificada pel Corpus Vitrearum Medii Aevi Internacional que ja s’aplica a diversos tallers de països europeus com ara Anglaterra, Alemanya, França o Suècia.
Cada peça és estudiada individualment i en profunditat. La recerca històrica i l’examen organolèptic són sempre considerats per a la creació d’una proposta adequada per a cada vitrall. Una vegada la documentació ha estat recopilada i s’han creat els diagrames de danys que ens ajuden a determinar la raó que ha portat a la peça a la seva mala condició, dissenyem la intervenció que, sota els criteris de mínima intervenció i reversibilitat, s’adapti millor a les necessitats de cada projecte.
Tot i la naturalesa fragmentària del vitrall, les nostres propostes busquen restablir la unitat potencial de les peces considerant la seva doble polaritat, estètica i històrica, per a la seva transmissió futura.
Tot i que cal considerar cada cas de forma individual, des de Vitralls Can Pinyonaire creiem que el vidre de protecció ambiental (Environmental Protective Glazing EPG) és un dels sistemes més efectius per a preservar vitralls amb alt risc de deteriorament. Aquest sistema, que ja fa més de trenta anys que s’utilitza, és totalment reversible i permet mantenir els vitralls històrics en el seu entorn arquitectònic original.
Es tracta del desplaçament del vitrall cap a l’interior de l’edifici, i la instal·lació d’un vidre de protecció a l’espai que originalment ocupava el vitrall. Aquest sistema crea una càmera de ventilació, amb aire procedent de l’interior de l’edifici que circula de manera natural entre els vidres. D’aquesta manera, el vitrall queda totalment protegit de les inclemències del temps, però també d’una de les majors causes de pèrdua de detall pictòric: la condensació d’aigua a la cara interior del vitrall.
Una vegada instal·lat, tota la condensació existent a l’edifici es produirà en el vidre de protecció i proporcionarà unes condicions totalment seques i estables als plafons històrics. Aquestes condicions museístiques permeten l’ús de resines, alenteixen tota mena de corrosió o deteriorament del material original i afavoreixen restauracions menys intervencionistes.
Can Pinyonaire us assessora per trobar el millor sistema de protecció del vostre projecte, tenint en compte la seva situació i l’estat de cada peça. A més, som especialistes en la creació de vidres de protecció que s’adaptin als requeriments dels edificis històrics. Vidres de protecció antireflexants, o que puguin fins i tot imitar l’emplomat del vitrall original per tal de no alterar l’aspecte exterior de les façanes.
El nostre estudi ofereix assessorament per a organitzar i prioritzar intervencions sobre conjunts de vitrall: col·leccions públiques o particulars, conjunts arquitectònics, edificis històrics…
Oferim el servei integral per a la creació de plans de conservació: inspecció als edificis, exàmens organolèptics, creació d’informes de condició, avaluació i recerca històrica, declaració d’importància i necessitat d’intervenció.
Els nostres informes s’adapten a les necessitats de cada client i poden convertir-se en documents clau per a la sol·licitud de fons dedicats a la preservació del patrimoni.
Com a conservadora independent Anna Santolaria ha col·laborat en diversos projectes de conservació, ja sigui amb altres tallers de vitrall (Barley Studios, Uppsala Domkyrka Stained Glass Conservation Studio) com en espais dedicats a la conservació de museus i centres especialitzats.
Can Pinyonaire no només col·labora en la realització de treballs de conservació-restauració amb empreses constructores, sinó que també ofereix suport puntual en la creació de plans d’intervenció de documentació per a projectes externs (diagrames, fotografies, diagnòstic…).
El caràcter de la façana d’un edifici històric es veu fortament afectat pel tipus de vidre utilitzat en les seves obertures. Cada època ha produït i utilitzat un tipus de vidre que ha anat variant segons el seu sistema de producció. Abans de la invenció del vidre float, a mitjans del segle XX, el vidre transparent s’havia produït amb sistemes diversos: a partir d’un cilindre de vidre bufat, a partir d’un disc o ciba, o en plena revolució industrial amb mètodes mecanitzats que produïen planxes de vidre de grans dimensions però que no tenien l’acabat pulcre del vidre industrial que coneixem avui.
Aquesta evolució en la producció del vidre blanc és rarament considerada pels arquitectes quan se’ls encarrega la restauració d’un edifici construït abans de 1950. No obstant, aquest detall que pot semblar insignificant, és considerat indispensable en multitud de projectes a nivell Europeu.
Can Pinyonaire ofereix una gran gamma de vidres, produïts de forma artesanal o mecanitzada, per a que aquells projectes més delicats puguin fer encaixar els nous materials amb aquells que s’haurien utilitzat a l’edifici original.